Manifest per la Guerrilla de l'Accés Obert (GOA)
La informació és poder. Però com tot poder, n'hi ha alguns que volen quedar-se'l tot per a ells. L'herència científica i cultural completa del món, publicada durant segles a llibres i revistes, està sent cada vegada més digitalitzada i tancada per un grapat de corporacions privades. Vols llegir els 'papers' que inclouen els resultats més famosos de les ciències? Hauràs d'enviar quantitats enormes a editorials com ara Reed Elsevier.
Hi ha aquells que lluiten per canviar això. El Moviment per l'Accés Obert ha lluitat de valent per assegurar que els científics no entreguin els seus drets d'autor, i en comptes d'això s'assegurin que el seu treball sigui publicat a Internet, sota termes que permetin a tothom accedir-hi. Però fins i tot sota el millor dels escenaris, el seu treball només s'aplicarà per a aquelles coses publicades en el futur. Fins aquell moment s'haurà perdut tot.
És un preu massa alt per pagar. Forçar els acadèmics a pagar diners per llegir la feina dels seus companys? Escanejar biblioteques completes, però només permetre a la gent de Google llegir-les? Proveir articles científics a aquelles universitats d'elit al Primer Món, però no als nens al Sud Global? És indignant i inacceptable.
«Estic d'acord», molts diuen, «però què hi podem fer? Les companyies que tenen els drets d'autor generen enormes quantitats de diners cobrant per accés, i és perfectament legal – no hi ha res que puguem fer per aturar-los». Però hi ha una cosa que sí que podem, una cosa que ja s'ha estat fent: podem respondre i lluitar.
Aquells amb accés a aquests recursos –estudiants, bibliotecaris, científics– se'ls ha lliurat un privilegi. Poden alimentar-se en aquest banquet del coneixement mentre la resta del món es queda fora. Però no necessiteu – en realitat, moralment no podeu – mantenir aquest privilegi només per a vosaltres. Teniu el deute de compartir-ho amb el món. I ho heu fet: compartint contrasenyes amb col·legues, completant les descarregues requerides per a amics.
Mentrestant, aquells que se n'han quedat fora no estan aturats sense res a fer. Us heu escapolit pels forats i enfilat sobre les tanques, alliberant la informació tancada per les editorials i l'heu compartit amb els amics.
Però tota aquesta acció passa a la foscor, amagada sota terra. És anomenat robatori o pirateria, com si compartir una riquesa de coneixement fos l'equivalent moral d'assaltar un vaixell i assassinar la seva tripulació. Però compartir no és immoral – és un imperatiu moral. Només aquells encegats per l'avarícia rebutjarien deixar que un amic en faci una còpia.
Les grans corporacions, és clar, estan encegades per l'avarícia. Les lleis sota les quals operen ho requereixen – els seus accionistes es rebel·larien davant de qualsevol altra cosa. I els polítics que han comprat perquè els donin suport, aproven lleis que els donen poder exclusiu per decidir qui en pot fer còpies.
No hi ha justícia seguint lleis injustes. És temps de sortir a la llum, i en la gran tradició de la desobediència civil, declarar la nostra oposició a aquest robatori privat de la cultura pública.
Necessitem prendre la informació, on sigui que estigui emmagatzemada, fer les nostres còpies i compartir-les amb el món. Necessitem prendre les coses sense copyright i afegir-les a l'arxiu. Necessitem comprar bases de dades secretes i posar-les a la xarxa. Necessitem descarregar les revistes científiques i pujar-les a xarxes per compartir fitxers. Necessitem lluitar per la Guerrilla de l'Accés Obert.
Amb suficients arreu del món, no només enviarem un fort missatge oposant-nos a la privatització del coneixement – farem que sigui cosa del passat. T'uniràs a nosaltres?
Aaron Swartz
Juliol 2008, Eremo, Itàlia