2.01 En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'El verí del teatre?
El verí del teatre, publicada justament el 1978, any en què es va proclamar la Constitució Espanyola, és una de les obres més representatives de Sirera. Per tant, podem afirmar que el context històric d’escriptura de l’obra és un context de canvi i d’obertura política i social: arribada del règim democràtic i de l’estat de les autonomies. En aquest sentit, es va incentivar la producció literària teatral i es va renovar l’escena valenciana. En l’àmbit teatral, en aquells moments es podia parlar especialment del teatre independent, creacions col·lectives que desafiaven la censura i buscaven la modernització teatral. D’altres dramaturgs valencians remarcables, coetanis a Rodolf Sirera, són el mateix germà de l’autor Josep Lluís Sirera o Manuel Molins, per exemple.
2.02 Situa aquesta obra en la trajectòria de Sirera (etapes, blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc, o diferències respecte a altres etapes.
El verí del teatre és una de les obres més representatives de Rodolf Sirera, que va ser publicada justament l’any 1978. Sirera va començar la seua producció a finals dels anys seixanta del segle XX. A banda d’autor teatral, es va implicar en l’activitat dels grups de teatre independent, com El Rogle.
Posteriorment, amb l’arribada de la democràcia, va exercir càrrecs de gestió teatral. També és estudiós i crític de teatre, a banda de guionista de televisió, i ha estat professor universitari. El verí del teatre va reportar a l’autor reconeixement internacional.
L’obra se situa en una segona etapa de la seua producció, fruit d’un context democràtic, precedida d’una primera etapa amb una forta voluntat de compromís amb la llengua i la cultura dels valencianes.
Dues etapes més completen la trajectòria de l’autor, totes dues relacionades amb diferents elements de l’experimentació teatral formal i del llenguatge teatral.
L’obra de Rodolf Sirera es caracteritza per una experimentació formal molt marcada que porta al límit les convencions teatrals: Plany en la mort d’Enric Ribera (1972), Indian Summer (1987) i Raccord (2004).
Alguns dels temes són: el compromís de l’intel·lectual o de l’artista, les relacions o els límits entre ficció i realitat, la dificultat d’accedir a la veritat o de construir un relat únic, etc.
2.03 Quines característiques generals presenta el gènere teatral en el context de l'escriptura d'El verí del teatre?
El verí del teatre s’estrena el 1978, any en què es pot donar per confirmada la renovació de l’escena teatral valenciana, de la qual Sirera n’és un dels artífex. L'anomenat teatre independent s’havia iniciat als anys 70. Feia crítica social i política, es reafirmava en l’ús d’una llengua normalitzada, sense vulgarismes ni castellanismes, i denunciava els abusos de poder.
Al principi, abans de la democràcia, havia de burlar la censura. Adreçat inicialment a un públic jove, amb formació i inquietuds intel·lectuals, va renovar la posada en escena mitjançant la incorporació de la dansa o del ball, la importància del cos i de la imatge, la substitució de l’espai escènic clàssic per un de polivalent, etc.
Al teatre independent català van destacar grups com Comediants, Els Joglars, Grup 69, Dagoll Dagom i La Claca, entre d'altres.
Sirera s’inicià en el teatre col·laborant en muntatges quan era universitari i participà en la creació del Centre Experimental de Teatre, on fou director, actor i autor.
Des del primer moment, va destacar el seu compromís social i artístic i un enorme desig d’experimentació, que l’acompanyà tota la seua carrera com a dramaturg.
2.04 Quins altres autors o autores de teatre destaquen en el context d'escriptura d'El verí del teatre (mínim 2)? Aporta algunes dades sobre l'escriptura d'aquests altres autors o autores (títols destacats, característiques).
En el context d’escriptura de l’obra podem destacar fonamentalment tres autors: el seu germà, Josep Lluís Sirera, amb el qual va escriure nombroses i reeixides obres; el també valencià Manuel Molins i el barceloní Josep Maria Benet i Jornet.
A partir de la dècada dels 80, Sirera comparteix protagonisme amb autors com Carles Alberola, Toni Cabré, Lluïsa Cunillé i Sergi Belbel. Podem esmentar també Jordi Galceran, reconegut internacionalment per El mètode Grönholm.
(CADASCÚ POT TRIAR ELS AUTORS QUE VULGA I BUSCAR LA INFORMACIO QUE FALTA)
2.05 Quines característiques presenta el teatre amb anterioritat al context d'escriptura d'El verí del teatre? Quines diferències trobem en el teatre entre aquests dos períodes?
Després de la Guerra Civil i amb la implantació del règim franquista, el teatre en llengua catalana va ser prohibit als escenaris professionals i va viure absolutament desconnectat de les línies més innovadores del teatre europeu i nord-americà.
A partir del 1946, el teatre català va reprendre les seues activitats, tot conreant els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de preguerra.
A València, les manifestacions teatrals dominants foren piadoses i còmiques: els miracles vicentins i, sobretot, el sainet i la comèdia costumista, mostres amb una nul·la ambició literària i cap preocupació lingüística.
Al llarg de la segona meitat dels cinquanta i primers dels seixanta, la renovació va provenir de la promoció o descoberta d’autors com Joan Oliver, Salvador Espriu, Joan Brossa, Manuel de Pedrolo o Baltasar Porcel, entre d’altres.
Van sorgir plataformes i grups que van propiciar el naixement i posterior desenvolupament del teatre independent que, a més de buscar l’experimentació en el marc escènic, i fer un teatre digne en la nostra llengua, defensava una concepció del teatre com a instrument de lluita social, política i nacional.
L’espai escènic canvia per un espai polivalent, segons les necessitats de cada espectacle: era l’època dels “muntatges”.A la Comunitat Valenciana la renovació anà generalitzant-se a finals dels seixanta, de la mà de l’anomenat teatre independent que, a més de buscar l’experimentació escènica, i la dignitat lingüística, defensava una concepció del teatre com a instrument de lluita social, política i nacional. El desenvolupament del teatre ha estat relacionat de manera molt directa amb la intervenció dels germans Rodolf i Josep Lluís Sirera.
2.06 Quins autors o autores destaquen en el teatre / la dramatúrgia amb anterioritat al context d'escriptura d'El verí del teatre (mínim 2)? Quines semblances, novetats o diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor del fragment?
(PODEU TRIAR Salvador Espriu, Joan Brossa, Manuel de Pedrolo o Baltasar Porcel)
Salvador Espriu va debutar amb la publicació de Primera història d’Esther (1948). El seu teatre és de caràcter poètic, filosòfic i existencial, amb l’ús d’un llenguatge culte i una gran riquesa simbòlica. Destaquen obres com La pell de brau, Antígona o Federico García. És considerat un dels dramaturgs catalans més importants del segle XX.
Sirera comparteix amb ell el compromís amb la llengua i la cultura catalanes, però es diferencia pel seu major interès per l’experimentació formal, l’acció política i el teatre de denúncia social de l’època.
Joan Brossa és un dels fundadors del grup experimental Dau al Set. Practicava una dramatúrgia d’avantguarda, plena de surrealisme i absurdisme, amb preferència pels recursos no verbals i interès per rituals i cerimònies.Destaca la trilogia El gall, La passió i La gallina.
Les obres de Brossa es diferencien molt de les de Sirera, ja que aquest aplica l’experimentació formal al teatre de text i al servei d’una crítica social i política. Brossa cultiva un teatre més visual i absurd.